Una de les coses que més m'agrada de la fotografia macro és que pots trobar tot un univers en miniatura, en el qual fer un munt de composicions diferents sense gairebé moure't del mateix lloc. I una de les experiències que més em relaxa és estar una bona estona buscant els millors punts de vista, jugant amb la il·luminació i el desenfoc del fons.
Les fotografies que avui us ensenyo estan fetes a menys d'un metre de distància l'una de l'altra, i són unes petites molses que es feien sobre unes branquetes de carrasca a la Serra de Prada. Però també podrien ser d'un alzinar de Collserola.
1 comentari:
Je, je, je, ja veig que "disfrutem" del mateix, tot i que amb la diferència que a mi fent macro em fa suar la gota grossa, trobo que és una disciplina molt difícil, que si et mous un mil·límetre tot canvia però que els resultats són moltes vegades sorprenents i d'una gran plasticitat. Una abraçada
Publica un comentari a l'entrada