Fa un parell de dies, aprofitant que tocava fer treball de camp per l'Alt Empordà, em vaig acostar a fer una sortida de sol a la costa de l'Albera. Tot i que m'esperava que hi hauria més onatge, al final la mar estava molt plana, així que no vaig poder captar la foto que volia. A canvi, els núvols alts em van regalar una sortida de sol ben acolorida. Com a anècdota, just abans de sortir del cotxe vaig perdre els filtres degradats, així que vaig haver de tirar de la capacitat de la 6D de "pujar" les ombres sense perdre massa qualitat.
dijous, 27 d’abril del 2017
dissabte, 22 d’abril del 2017
El reflex de Júpiter sobre el cap Norfeu
Hores abans de captar la panoràmica de laVía Làctia, la lluna encara estava ben alta i il·luminava el paisatge amb la seva llum, de fet era possible passejar sense l'ajuda de cap llum artificial. A mesura que anava baixant, Júpiter anava sortint per l'altre costat de l'horitzó, i de tant que brillava projectava el seu reflex sobre el mar.
dimarts, 11 d’abril del 2017
La Punta del Bergantí
Les imatges que us poso avui estan fetes des del mateix lloc que les de l'entrada anterior, només una estona més tard. Quan ja no es veia la Vía Làctia, però el sol no havia sortit encara, em vaig fixar en aquestes roques que s'endinsaven al mar, i em va agradar el contrast que tenien amb el mar, ja il·luminat per les primeres llums. Amb el teleobjectiu i una llarga exposició, vaig aconseguir aïllar-les augmentar aquest contrast, de manera que semblessin suspeses enmig del no res.
divendres, 7 d’abril del 2017
Albada galàctica sobre el mar
Panoràmica de 5 fotos verticals, cadascuna a 15 mm, ISO 3200, 30'' i f/2.8
Per aquesta època ja es pot tornar a
veure la zona central de la Vía
Làctia, després de la pausa hivernal... de fet, des de finals de febrer
és visible per l'est, ja al final de la nit. Ben mirat, no deixa de ser
la sortida de milers de milions de sols, just abans de la sortida del
nostre sol.
Les
imatges d'avui són dues panoràmiques (per captar l'arc complet de la
Via Làctia no n'hi ha prou amb una sola foto), fetes des de la Punta del
Bergantí, ben aprop del Cap Norfeu. Aquesta imatge també es podria fer
des de la costa prop de Barcelona, si no fos pels milers de milions de
llums artificials que acaben amagant la llum d'una galàxia sencera. Per
sort, a l'Empordà encara hi ha força racons on poder veure aquest
espectacle en tota la seva dimensió.
L'arc de la nit. Panoràmica de 5 fotos verticals, cadascuna a 15 mm, ISO 6400, 30'' i f/2.8
dijous, 6 d’abril del 2017
El prat de les orquídies
La primavera és temps de flors, i unes de les més agraïdes són les orquídies. El seu sistema de pol·linització és dels més evolucionats que hi ha, i inclou estratègies com l'engany amb formes, colors, textures i fins i tot feromones, que fan creure a l'insecte (normalment abelles mascle) que aquella flor és una femella. D'altres, produeixen nèctar, o donen refugi durant la nit o les condicions meteorològiques adverses.
Aquestes d'avui són d'un prat humit de l'Alt Empordà, però veient la massificació que últimament han patit alguns espais com el Clot d'Espolla o el Torrent de la Cabana, no diré la seva localització (això si, en privat no em farà res dir-vos on és, sempre i quan hi aneu només a fotografiar-les). Les espècies, són Ophrys tenthredinifera (la primera i tercera) i Barlia robertiana (la segona). N'hi havia tantes que havia de vigilar molt bé on posava els peus.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)